ODA A INMA COLOMER
Actriu

Quina estranya sensació aixecar-me aquest matí

descobrir que em dic Xavier i no em dic Fermí.

Els pares tenen la culpa que el nostre nom soni bé

i això ho sap de sobres la Imma Colomer.



A la seva última obra ens parla de l'amor matern

i de com el pes de la família pot ser un infern.

L'estan representant a l'espai escènic Brossa

i qui entèn de teatre sap que no és poca cosa.



Diuen que de mare, n'hi ha una només 

i com els canalons de l'àvia no hi ha res,

però si a nosaltres ens deixen escollir

si podem anar a veure a la Imma sempre direm que sí!!!



Gràcies Imma Colomer per les teves interpretacions!!

Sabem que mai no et faltaran quilos i quilos de guardons!!



< ENRERE